Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar. Dona una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment, ja que la seva separació angular amb el Sol és només de 28,3°. Només es pot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; la primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner10 que, entre 1974 i 1975, només va cartografiar aproximadament un 45% de la superfície del planeta. La segona és la sonda MESSENGER.
Mercuri, en aparença, és similar a la Lluna: té molts impactes de cràters, no té cap satèl·lit natural i gairebé no té atmosfera. Tanmateix, al contrari de la Lluna, té un nucli de ferro que genera un camp magnètic més o menys un 1% tan fort com el de la Terra. És un planeta excepcionalment dens a causa de la gran mida del seu nucli. Les temperatures de la superfície varien entre els 90 i els 700 kèlvins (−183 i 427 °C). - Vegeu informació sobre la imatge
Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar. Dona una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment, ja que la seva separació angular amb el Sol és només de 28,3°. Només es pot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; la primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner10 que, entre 1974 i 1975, només va cartografiar aproximadament un 45% de la superfície del planeta. La segona és la sonda MESSENGER.
Mercuri, en aparença, és similar a la Lluna: té molts impactes de cràters, no té cap satèl·lit natural i gairebé no té atmosfera. Tanmateix, al contrari de la Lluna, té un nucli de ferro que genera un camp magnètic més o menys un 1% tan fort com el de la Terra. És un planeta excepcionalment dens a causa de la gran mida del seu nucli. Les temperatures de la superfície varien entre els 90 i els 700 kèlvins (−183 i 427 °C).
Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals! (Informació de la imatge)
Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals! (Informació de la imatge)
Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar. Dona una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment, ja que la seva separació angular amb el Sol és només de 28,3°. Només es pot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; la primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner10 que, entre 1974 i 1975, només va cartografiar aproximadament un 45% de la superfície del planeta. La segona és la sonda MESSENGER.
Mercuri, en aparença, és similar a la Lluna: té molts impactes de cràters, no té cap satèl·lit natural i gairebé no té atmosfera. Tanmateix, al contrari de la Lluna, té un nucli de ferro que genera un camp magnètic més o menys un 1% tan fort com el de la Terra. És un planeta excepcionalment dens a causa de la gran mida del seu nucli. Les temperatures de la superfície varien entre els 90 i els 700 kèlvins (−183 i 427 °C). - Vegeu informació sobre la imatge
Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar. Dona una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment, ja que la seva separació angular amb el Sol és només de 28,3°. Només es pot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; la primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner10 que, entre 1974 i 1975, només va cartografiar aproximadament un 45% de la superfície del planeta. La segona és la sonda MESSENGER.
Mercuri, en aparença, és similar a la Lluna: té molts impactes de cràters, no té cap satèl·lit natural i gairebé no té atmosfera. Tanmateix, al contrari de la Lluna, té un nucli de ferro que genera un camp magnètic més o menys un 1% tan fort com el de la Terra. És un planeta excepcionalment dens a causa de la gran mida del seu nucli. Les temperatures de la superfície varien entre els 90 i els 700 kèlvins (−183 i 427 °C).
Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals! (Informació de la imatge)
Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals! (Informació de la imatge)
28 d'abril
Els Emirats Àrabs Units anuncien que l'1 de maig abandonaran l'OPEP per desfer-se del topall fixat per l'ens a la producció de cru.
Jaume Asens i Llodrà (Barcelona, 1972) és un advocat i políticcatalà. Llicenciat en Dret i en Filosofia, doctorand de Ciències Polítiques i Socials. És actualment el tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona per la candidatura de Barcelona en Comú. Va ser regidor de Cultura i del districte de Sants-Montjuïc entre maig del 2015 i maig del 2016. En l’actualitat dirigeix les àrees de Drets de Ciutadana, Ciutat Refugi, Cultura, Esports, Participació, Transparència i regidor de Sarrià-Sant Gervasi.
Apareix el Diari de Balears, diari en català que es va editar en paper fins al 2013 i continua en format web.
Avui fa 75 anys
Neix Sally Mann, fotògrafa estatunidenca, premi de la revista Time a la Millor fotògrafa nord-americana 2001.
Avui fa 110 anys
Neix Glenn Ford, actor canadenco-estatunidenc (m. 2006).
Avui fa 140 anys
Milers d'obrers es declaren en vaga a Chicago per reclamar una jornada laboral de 48 hores setmanals: serà l'origen de la celebració del Primer de Maig.