Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 80 095 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

I sett fradej Cervi in on franch-boll del Kirghizistan (2005).

I sett fradej Cervi, el Gelind, (nassuu in del 1901); l'Antenor (1906); l'Aldo (1909); el Ferdinand (1911); l'Agostin (1916); l'Ovidi (1918); l'Ettore (1921), a eran i fioeu de l'Alcide Cervi e de la Genoeffa Cocconi. I sett fradej a faseven part d'ona fameja de contadin che gh'aveven di fort ideaj antifassist; donca, anca lor a eren omen dotaa de fort ideaj democratigh e hann faa part de la Resistenza partigiana ma a hinn staa impresonaa e fusilaa da i fassist el 28 dicember 1943 in de la cittaa de Règg.

La soeu stòria a l'è stada contada anca dal soeu pader, l'Alcide Cervi.

L'Agostin, pader de l'Alcide e vun di coo de la rivòlta contra i tass sora el masnaa in del 1869, a l'è staa arestaa e menaa in preson per ses mes. In del menter, el toeu in miee la Virginia e i duu gh'avran trii fioeu: el Peder, l'Emili e l'Alcide. On alter fioeu, l'Ettore, a l'è staa adottaa. L'Alcide el toeu in miee la Genoeffa Cocconi, in del 1899, e del sò matrimoni a nassen, in vint agn, noeuv fioeu, sett bagai e duu tosann: el Gelind, l'Antenor, la Diomira, l'Aldo, el Ferdinand, la Rina, l'Agostin, l'Ovidi e l'Ettor.

In del 1920, l'Alcide el lassa la cà del pader per andà a viv cont la sò fameja in on lòtt de teren a Ôlem de Gattatich. Cinch agn despoeu, la fameja Cervi la cambia cà ancamò e la và a viv in on lott de teren in zona Quartieri in del comun de Campésen inde la tegnuda ciamada "Valle Re", che a l'era de la resgiôra Levi-Sottocasa. La fameja la fa ancamò San Martin in del 1934 inquand gh'ha ciappà in ficc on fondi a Câmp Ròs, in del comun de Gattatich: cont quell'ultem San Martin chì la fameja l'ha mïoraa i sò condizion perchè da vess di bosin a hinn deventaa di fittavol.

(Innanz)

A l' savivet qe ...

Francoboll del Smodlaka

El Josip Smodlaka (Imotski, 9 de november del 1869 – Spalato, 31 de masg del 1956) l'è stad un politegh, diplomategh e scritor croat.

Nassud a Imotski, del 1887 el de siploma al licee ginnasi de Spalato e del 1893 el se laurea in giurisprudenza a Graz: tornad in patria el lavora 'me avocat e 'l se svesina al Partid di Dirit e 'l ciapa consens cont el vesser vun di anzian del Sokol.

A l'è elesgiud del Parlament dalmata del 1901 al 1909 e l'è stad un sostenidor del "noeuv cors" che 'l voleva meter insema i territori croat sota la corona de l'Austria e a una pas social in tra croat, serb e italian. Del 1905 el fa su el Partid Democrategh Croat e 'l giornal Sloboda, e 'l lassa in polemica con l'Ante Trumbić el so vegg partid.

(Va inanz...)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"M'è lassar indar jo l'aigua del Sere"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?