Pagina principala
|
Vox ind la vedrina![]() I sett fradej Cervi, el Gelind, (nassuu in del 1901); l'Antenor (1906); l'Aldo (1909); el Ferdinand (1911); l'Agostin (1916); l'Ovidi (1918); l'Ettore (1921), a eran i fioeu de l'Alcide Cervi e de la Genoeffa Cocconi. I sett fradej a faseven part d'ona fameja de contadin che gh'aveven di fort ideaj antifassist; donca, anca lor a eren omen dotaa de fort ideaj democratigh e hann faa part de la Resistenza partigiana ma a hinn staa impresonaa e fusilaa da i fassist el 28 dicember 1943 in de la cittaa de Règg. La soeu stòria a l'è stada contada anca dal soeu pader, l'Alcide Cervi. L'Agostin, pader de l'Alcide e vun di coo de la rivòlta contra i tass sora el masnaa in del 1869, a l'è staa arestaa e menaa in preson per ses mes. In del menter, el toeu in miee la Virginia e i duu gh'avran trii fioeu: el Peder, l'Emili e l'Alcide. On alter fioeu, l'Ettore, a l'è staa adottaa. L'Alcide el toeu in miee la Genoeffa Cocconi, in del 1899, e del sò matrimoni a nassen, in vint agn, noeuv fioeu, sett bagai e duu tosann: el Gelind, l'Antenor, la Diomira, l'Aldo, el Ferdinand, la Rina, l'Agostin, l'Ovidi e l'Ettor. In del 1920, l'Alcide el lassa la cà del pader per andà a viv cont la sò fameja in on lòtt de teren a Ôlem de Gattatich. Cinch agn despoeu, la fameja Cervi la cambia cà ancamò e la và a viv in on lott de teren in zona Quartieri in del comun de Campésen inde la tegnuda ciamada "Valle Re", che a l'era de la resgiôra Levi-Sottocasa. La fameja la fa ancamò San Martin in del 1934 inquand gh'ha ciappà in ficc on fondi a Câmp Ròs, in del comun de Gattatich: cont quell'ultem San Martin chì la fameja l'ha mïoraa i sò condizion perchè da vess di bosin a hinn deventaa di fittavol. (Innanz) A l' savivet qe ...El Josip Smodlaka (Imotski, 9 de november del 1869 – Spalato, 31 de masg del 1956) l'è stad un politegh, diplomategh e scritor croat. Nassud a Imotski, del 1887 el de siploma al licee ginnasi de Spalato e del 1893 el se laurea in giurisprudenza a Graz: tornad in patria el lavora 'me avocat e 'l se svesina al Partid di Dirit e 'l ciapa consens cont el vesser vun di anzian del Sokol. A l'è elesgiud del Parlament dalmata del 1901 al 1909 e l'è stad un sostenidor del "noeuv cors" che 'l voleva meter insema i territori croat sota la corona de l'Austria e a una pas social in tra croat, serb e italian. Del 1905 el fa su el Partid Democrategh Croat e 'l giornal Sloboda, e 'l lassa in polemica con l'Ante Trumbić el so vegg partid. Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes. Un proverbe a cas
"M'è lassar indar jo l'aigua del Sere" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nosts Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriverCossa s'pœl far?
|

